Organització seqüencial: el còmic està composat per vinyetes, les quals estan fetes d’imatges, estan ordenades, normalment cronològicament, per tal d’explicar una història/acció.

Codis pictocinètics: es fa ús de imatges i/o senyals que representin moviment, com ara les línies cinètiques en una pilota, per marcar que aquesta està en moviment.

Codis audiopictòrics: els sons es representen de manera gràfica. Ex: Boom! …

Espai i temps: Té capacitat per transmetre la sensació del pas del tems, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.

Guió i dibuix: el guió és escrit per un escriptor i és qui s'encarrega de la part narrativa del còmic, mentre que del dibuix se’n encarrega el dibuixant i ell, per tant, és qui s’encarrega de l’aspecte plàstic.

Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat. Per això, les bafarades poden significar un pensament, o els textos grans poden significar un crit.

Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes i s'associin directament al món del còmic. Per exemple una bombeta ensesa significa una idea 

Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal que s'utilitza en el còmic acostuman a ser molt natural, amb la intenció de fer-lo el més quotidià possible.